Divendres, 19 d'abril de 2024



Castellano  


Amb la poesia d'Isabel Mercadé i Francesc Prat
acec12/2/2017



(Foto:la)
 


A l'Aula de ACEC es va inaugurar l'espai Altres Veus / Altres 
Veus, que amplia el ja començat en el seu moment amb Veus Noves /Veus 
Noves. En aquesta primera sessió van particitar els 
poetes: Isabel Mercadé i Francesc Prat, que van ser presentats 
pel poeta i editor Antoni Clapés. Seguidament oferim 
una breu mostra de la poesia dels  poetes. 












POEMES D'ISABEL MERCADÉ


DÓNDE

cuando a la casa del lenguaje
se le vuela el tejado
yo me guarezco

o algo así

dijo ella

una vez
hubo palabras
y carne y tacto
y saliva

aquel esplendor
todo lo nombraba
o no

palabras desnudas
dijo él
(de bordes embotados)

tomé algunas
esperaba una respuesta
pero el tiempo
es inclemente

y ya no tengo

dónde

refugiarme

CONTEMPLACIÓN

contemplación
hojas
sol
lluvia
escribir el poema
dónde 

y de pronto
resplandor amarillo

afuera
florecieron las mimosas
y todo
indiferente
generoso y extraño
continúa

A VECES ME SORPRENDO

Si hundes largo tiempo tu mirada en el abismo, el abismo acaba por penetrar en ti.

Friedrich Nietzsche

a veces me sorprendo
mirando
como un transeúnte
que ve de pronto
con espanto
su reflejo

y siento miedo
y una especie de fascinación
como quien se para
con los deditos de los pies
sobresaliendo
en el borde

y digo bien
           deditos
porque al final de la ponzoña
todavía aguarda ella
aquella otra
pequeña y egoísta
y generosa

acurrucada bajo dos sillas
o saltando a la comba
y contemplando
las motitas bailantes
sobre la acera
de los plátanos
en una calle
vacía y soleada
un mediodía
de domingo 

entonces 

qué bien sabía

a quien querer

(del llibre,
Dónde o sobre grutas y arena)

POEMES DE FRANCESC PRAT

DE LES GENIVES CAU LA POR...

De les genives cau la por neolítica i el fred.

Veig la primavera amagada en un gra de calamarsa, dens com els morts que visito.

Una clariana es bada bondadosa, vola dins la majestat dels núvols.

Amb Blake contemplem el goig verd i blau de finals de febrer, inflat d’esperança, de plaer humà i vegetal que s’enfila cap a la bellesa.

La tendresa suau, entortolligada amb la putrefacció, brota.

I ningú té por dins aquest enllaçament infinit.

LLEVANTADES D'ALBES...

Llevantades d’albes cercant el sentit de l’univers. Intel·ligència i bondat sota el cel. Les onades, els rius; i els humans capaços
d’estimar i entendre, atrets per la bellesa que engendra i regenera.

Quina fertilitat fora els cementiris. Ulls dins d’ulls trobant el nucli de l’existència; pells i abraçades, amorosides amb el vi del ser: l’esplendor d’existir. 

Equilibri
amorós,
persistent.
Vida i mort
cap al març.


(del llibre, Celístia)



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2