Dilluns, 27 de juny de 2022



Castellano  


Commemoracions literàries 2013
18/1/2013



(Foto:)
 

L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) recopila i difon, com cada any, les principals commemoracions literàries que se celebraran durant aquest 2013, tant en l’àmbit català, com espanyol i internacional.

Un any amb Espriu
A Catalunya, el nom que ressonarà amb més força és el de Salvador Espriu, del qual es recordarà el centenari del seu naixement, que s’ha presentat aquesta setmana. De fet, la Generalitat ha designat el 2013 com l’Any Espriu, que abraça una àmplia programació d’actes culturals i participatius per difondre i actualitzar la seva obra i, sobretot, per destacar el compromís cívic del poeta d’Arenys de Mar. No en va, Espriu és considerat, junt amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, com el principal renovador de la prosa catalana de fórmules noucentistes.

Sota el lema Ens mantindrem fidels i amb Xavier Bru de Sala com a comissari, l’Any Espriu donarà el tret de sortida oficial el 23 de gener, amb un acte al Palau de la Música dirigit pel director artístic Xavier Albertí. Altres activitats destacades que tindran lloc al llarg de la commemoració seran l’exposició He mirat aquesta terra, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), així com l’homentatge popular que es farà el 10 de juliol, dia del seu naixement, o el festival Perquè un dia torni la cançó a Sinera. Tots dos actes se celebraran a Arenys de Mar, població del Maresme amb la qual l’autor hi va mantenir una relació especial, plasmada en l’obra El cementiri de Sinera, que significa Arenys llegit a l’inrevès.

Més enllà de Salvador Espriu, les lletres catalanes també commemoraran, durant aquest 2013, el centenari del naixement d’altres figures literàries, com és el cas d’Aurora Díaz, Bartomeu Roselló-Pòrcel, Marià Villangómez, Joan Teixidor o Joaquim Amat-Piniella. Tots ells formen part d’una generació literària sacrificada, testimoni d’una època trascendental de la història contemporània i, alhora, víctima de la repressió franquista. Aquest és l’exemple d’Amat-Piniella, ferm defensor de la justícia social, les llibertats nacionals de Catalunya i la modernitat cultural, que va haver d’exiliar-se a França a causa de la Guerra Civil i, després de ser capturat pels nazis, acabà deportat al camp de concentració de Mauthausen, des d’on va seguir escrivint per denunciar les barbaritats que s’hi cometien. 

El centenari d’Amat-Piniella ha reunit diferents iniciatives, entre les quals destaquen l’organització de tres exposicions, la principal de les quals serà a Manresa, la seva ciutat, a la primavera, i al Museu d’Història de Catalunya, a la tardor. També s’hi han convocat activitats educatives i una representació teatral de K.L. Reich, la seva obra emblemàtica sobre la seva experiència a Mauthausen.

De tota aquesta generació d’escriptors nascuts el 1913, l’única que segueix en vida és Joana Raspall. L’Ajuntament de la seva població, Sant Feliu de Llobregat, ha decidit per unanimitat que els 100 anys de vida de Raspall siguin el punt de partida per reivindicar l’obra literària d’una de les principals autores d’obres infantils i juvenils en català. Una comissió ciutadana ha programat diferents activitats per a divulgar la seva obra.

En clau catalana, l’any 2013 també recordarà altres escriptors contemporanis, com Miquel Martí i Pol (mort el 2003), Jaume Fuster (el 1998), Vicent Andrés Estellés (el 1993) i Josep Maria Llompart (el 1993), a més de grans clàssics com Joanot Martorell, nascut, segons diverses fonts documentals, el 1413, el mateix any que va morir Bernat Metge. 

300 anys de la RAE
Una gran exposició sobre la història de la Real Academia Española (RAE) inaugurarà, a partir del setembre, la celebració del tercer centenari de la institució, que culminarà al cap d’un any amb la nova edició del diccionari. L’exposició, comissariada per Carmen Iglesias i José Manuel Sánchez Ron, se celebrarà a la Biblioteca Nacional, a Madrid, i pretendrà generar una atmosfera “visual, auditiva, emocional i intel·lectual” als visitants sobre la història de la llengua des de la Il·lustració fins els nostres dies. La intenció de la RAE és aprofitar l’efemèride per a transmetre encara més el llegat històric de l’Academia i perfilar el seu futur, que passarà inevitablement per la societat digital.

Aquest 2013 també es recordarà els 50 anys sense Luis Cernuda. El poeta andalús, membre destacat de la Generación del 27, va ser menystingut en la seva època per ser homosexual i partidari de la República. El 1938, en plena Guerra Civil, va decidir marxar d’Espanya i, després de passar per diferents països, es va instal·lar a Mèxic, on va acabar morint el novembre de 1963. La Universitat d’Extremadura ha convocat el Coloquio Internacional Luis Cernuda, 50 años después. Perspectivas europeas y exílicasque se celebrarà el 29 i 30 d’abril.

La setmana passada es va recordar també el 50è anivesari de la mort de Ramón Gómez de la Serna, efemèride que va permetre a diferents mitjans de comunicació rescatar la seva herència literària com a inventor de les “gregueries”.

En llengua castellana també tindran relleu les commemoracions d’aniversaris rodons de dos escriptors llatinoamericans vius, Sergio Pitol (premi Cervantes 2005), que farà els 80 anys i Álvaro Mutis (premi Cervantes 2001), que en celebrarà 90. El 2013 farà 40 anys de la mort del poeta Pablo Neruda.

Camus, l’eterna referència  
A escala internacional, el 2013 té dos noms amb lletres grosses: Constantino Cavafis (nascut el 1863) i Albert Camus (el 1913). Grècia i França commemoren aquestes efemèrides amb diferents iniciatives. Els actes de Cavafis tindran el seu punt culminant el desembre, data del seu naixement. El poeta grec va ser una de les figures literàries més importants del segle XX per haver contribuït al renaixement de la llengua del país hel·lè.

França, per la seva part, ha fet de la commemoració del centenari d’Albert Camus una qüestió d’estat i, com que ho sap fer millor que ningú en aquests casos, ha dotat la celebració no únicament d’un intens programa cultural i editorial, sinó d’un caràcter institucional rellevant. L’exposició Camus et le Mediterranée realçarà els valors humanistes de l’escriptor francès nascut a Algèria. Precisament, a Tunísia se celebrarà entre el 28 de febrer i el 3 de març el col·loqui Albert Camus i les escriptures mediterrànies. Altres congressos internacionals de l’autor de L’estranger seran a Jordània, el març, i a la ciutat portuguesa d’Èvora, el novembre. Els programes que ressalten la figura i l’obra de Camus apareixen repartits arreu de les ciutats i pobles francesos.

La mediterraneïtat, precisament, és un dels valors que França ressaltarà durant tot aquest 2013, gràcies a la celebració de la Capital Cultural Europea a Marsella, on han programt un intens calendari cultural. El 2013 hi haurà moments per a recordar els 100 anys d’una de les obres claus de la literatura universal del segle XX, A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust.

També a França, el mes d’octubre es comemorarà el tricentenari del naixement del pensador francès Denis Diderot –que enllaça amb la celebració, el 2012, dels també 300 anys de Jean Jacques Rousseau– i el centenari del també escriptor francès Claude Simon.

Itàlia també té en la seva agenda una celebració de relleu: els 150 anys del naixement del poeta Gabriele d’Annunzio. Les activitats es repartiran arreu del país, però tindran un èmfasi especial a la seva regió, els Abbruzzi, i el Vèneto. El 12 de març se celebrarà una convenció internacional a Pescara, la seva ciutat, que pretén ressaltar el caràcter literari i modern del poeta italià, amb l’objectiu de superar les etiquetes que li han quedat amb el temps per la influència que va exercir sobre Mussolini en tant que impulsor de l’estat lliure del Fiume, precursor de l’estat feixista.

La convulsa història italiana del segle XX també estarà present en una altra de les commemoracions literàries d’enguany: el centenari de l’escriptor italo-eslovè Boris Pahor, supervivent dels camps nazis i encara viu. A la Toscana, per la seva part, ha pres un protagonisme especial la commemoració dels 700 anys del naixement d’una de les figures claus de la literatura medieval: Bocaccio. Una exposició que mostrarà el diàleg entre artistes contemporanis i l’autor del Decameron a Certaldo (a la mateixa Toscana) i col·loquis d’estudiosos que se celebraran a Florència, Bolonya i la ciutat anglesa de Nottingham són algunes de les activitats més rellevants.

A Alemanya, aquest 2013 se celebra el bicentenari del dramaturg alemany Georg Büchner també amb diferents activitats i la recuperació de la seva obra.

El 2013 també es commemoren els 300 anys de Laurence Sterne, autor d’una col·lecció de llibres plena de fantasia, humor i melancolia. El seu títol més conegut és La vida y las opiniones del caballero Tristram Shandy, tot i que el reconeixement mundial de què gaudeix li ve donat, sobretot, perquè grans escriptors com Woolf, Cortázar, Borges, Fuentes o Vila-Matas han subratllat la influència d’Sterne en la seva obra.

Altres noms propis del 2013 són els de Jane Austen i Robertson Davies. Dos autors molt vinculats a Londres dels quals es commemora, respectivament, el segon centenari de l’obra Orgull i prejudici i el primer centenari del seu naixement. D’una banda, Austen és considerada com una de les novel·listes de literatura clàssica més influents d’Anglaterra, amb una anàlisi penetrant de la societat de l’època i un ús magistral de la narració indirecta i la ironia. De l’altra, Davies va ser un canadenc format a Oxford que va combinar la creació de representacions teatrals amb la feina com a editor literari a la revista Saturday Night.

Finalment, John dos Passos es tornarà a passejar enguany per l’agenda literària, gràcies al 75è aniversari de la Trilogia USA, la seva obra més coneguda, integrada pels títols El paral·lel 42, 1919 i Diner llarg.      



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2