Dijous, 28 de març de 2024



Castellano  


Qualitat de primera. Els premis a Javier Cercas i Manuel Vilas tornen el Planeta a la força literària dels Benguerel, Marsé, Montalbán, Cela, Semprún i Benet
acec19/10/2019



(Foto:)
 

Amb Javier Cer­cas i Manuel Vilas el premi Pla­neta torna a una dimensió exclu­si­va­ment literària, que recorda els anys en què els gua­nya­dors i els fina­lis­tes dels pre­mis eren autors tan emi­nents com Ángel María de Lera, Joan Marsé, Xavier Ben­gue­rel, Manuel Vázquez Mon­talbán, Juan Benet, Jorge Semprún, Ana María Matute, Igna­cio Alde­coa, Ángel Vázquez, Lluís Romero, Camilo José Cela, Víctor Alba, Tor­rente Balles­ter, Muñoz Molina, González Ledesma, Var­gas Llosa, Bryce Eche­ni­que i Edu­ardo Men­doza, per citar-ne alguns de memòria. És a dir, en les gai­rebé set dècades del premi, la importància dels autors lite­ra­ris ha superat amb escreix els més mediàtics i tele­vi­sius, que també han tin­gut una gran importància, para­do­xal­ment amb novel·les que alguns cops esta­ven millor cons­truïdes que les dels autors de més pres­tigi. De pre­mis Nobel com Cela i Var­gas Llosa a escrip­tors de culte com Alde­coa, Lera i Juan Benet.


El cas de Cer­cas i Vilas és entre les dues cons­tants, escrip­tors de qua­li­tat, amb una obra cohe­rent des de la joven­tut i amb pro­jecció i segui­dors. Només amb una part dels seus cicles ja serien con­si­de­rats escrip­tors de referència. Tots dos són nas­cuts a començaments dels sei­xanta i de la casa. El cas de Cer­cas és para­digmàtic. Nas­cut a Iba­her­nando, a la província de Càceres el 1962, però criat a Girona, on el con­si­de­ren de la casa, Cer­cas ha fet tots els papers de l’auca: peri­o­dista cul­tu­ral, tra­duc­tor d’escrip­tors cata­lans al cas­tellà, pro­fes­sor de lite­ra­tura a la Uni­ver­si­tat de Girona i amb una obra per­fec­ta­ment defi­nida. Els seus pri­mers lli­bres van sor­tir els anys vui­tanta, entre els quals un interes­sant assaig dedi­cat a la poc vin­di­cada figura de Gon­zalo Suárez. També va publi­car als segells cas­te­llans de les edi­to­ri­als de Jaume Vall­corba abans de tri­om­far a Tus­quets amb novel·les memo­ra­bles com ara Sol­dats de Sala­mina i La velo­ci­tat de la llum –tenen versió cata­lana–. No sé quina de les dues és més bona i han tin­gut una gran recepció inter­na­ci­o­nal, amb pre­mis com el Grin­zane Cavour, on vaig ser tes­ti­moni de l’èxit entre els lec­tors ita­li­ans. Aquest cicle que­da­ria superat per una sèrie de novel·les direc­ta­ment de no-ficció, extra­or­dinàries, en què pot par­lar dels secrets del 23-F, les impos­tu­res d’Enric Marco, uns quin­quis de la tran­sició i la recre­ació d’un com­ba­tent de la seva família en l’exèrcit fran­quista. Ana­to­mia d’un ins­tant, Las leyes de la fron­tera, El impos­tor i El monarca de las som­bras són modèliques en la cons­trucció i en l’interès que des­per­ten en el lec­tor.


Manuel Vilas Vidal, també nas­cut al 1962, a Bar­bas­tre, és un habi­tual en l’escena literària bar­ce­lo­nina, tant en la nar­ra­tiva com en la poe­sia. Pro­vi­nent del plan­ter de la mala­gua­nyada DVD i d’Oli­fante, Vilas ha ges­tat una obra sòlida, que té en la lite­ra­tura con­fes­si­o­nal un dels seus bas­ti­ons. Novel·les com Lou Reed era español i Ordesa i poe­ma­ris com El cielo i El hun­di­mi­ento són de gran impacte. Festa literària com­pleta en un Pla­neta mar­cat pels inci­dents.


David Castillo
El Punt Avui



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2